Ja han arribat els moixerons (Calocybe gambosa) als prats, coincidint amb el canvi d'estació, l'herba comença a creixer i amb ella un munt de vida.
Diumenge va ser el primer dia que, jo i el Sergi, varem poder visitar les moixeroneres. Mal dia. Dissabte havien arrasat, les més marcades estaven totalment xafades, no m'extranya que s'acabin perdent.
Sort que la gent no li agrada emerar-se massa, ajupir-se i ficar les grapes en llocs inòspits i totalment a cegues. Aquesta va ser la nostra tàctica: seguir les moixeroneres a quatre grapes palpant-la amb molta cura. Dins les crescudes mates verdes de l'hervat estaven els moixerons. Tapats seria la paraula. Varem collir els exemplars aceptables ja que aquesta espècie cria massivament i varem deixar els més petits per una propera ocasió.
Un cop més, no deixaré de dir que juntament amb els boletus, els moixerons és el bolet que més m'agrada, tant de buscar com de menjar. El seu aroma i olor és inconfusiblement adictiu.
Per ara, n'hem menjat tota aquesta setmana i hem pogut congelar un parell de bosses per menjar durant bones ocasions durant l'any.
Les corrioles tot just començaven a sortir, espero properament poder-ne fer un reportatge que també són molt bones!
Començen a apareixer els primers moixerons del dia
Moixerons de totes formes i tonalitats, grans, petits, cama-llargs, clars, foscos...
Un gripau pirinenc, treient el cap sobre una moixeronera
Part d'una moixeronera
Una de les poques corrioleres plenes que varem trobar. Tot just començaven a treballar
Collita ampliada
Collita dels dos
Corrioles netes a punt per cuinar
Moixerons nets separats per fer truites
Moixerons al foc preparant-se per, posteriorment congelar
Resultat: truita de moixerons
Truita de corrioles
Mostra del verd dels prats i la bellesa d'una petita part dels nostres pirineus
Part d'una moixeronera
Una de les poques corrioleres plenes que varem trobar. Tot just començaven a treballar
Collita ampliada
Collita dels dos
Corrioles netes a punt per cuinar
Moixerons nets separats per fer truites
Moixerons al foc preparant-se per, posteriorment congelar
Resultat: truita de moixerons
Truita de corrioles
Mostra del verd dels prats i la bellesa d'una petita part dels nostres pirineus
2 comentaris:
Genial Carles! unes fotos molt maques, es nota ja la càmera nova :)
T´estas inflant de moixernons i ben sans que es veuen.
El David l´altre dia va trobar un macro erol i vam poder salvar ben pocs.
Enhorabona.
Gràcies Amalia ! Amb la càmera faig el que puc, no tinc temps per aprofunditzar més amb el que pot fer però me'n moro de ganes.
Els moixerons és tir fixe de cada any, conèc bé aquest bolet i zones que se'n fan. Tot això és perquè lo millor de cada temporada, és descobrir noves moixeroneres que queden per sempre. Els que has trobat aquest any, és un tresor que guardaràs sempre i que cada any es farà més gran!
Abraçades !
Publica un comentari a l'entrada