06 de juliol 2011

PIC DE LA CARBASSA (2738m)

Dades del recorregut:

Alçada mínima: 1407m
Alçada màxima: 2738m
Temps empleat: 9 hores contant parades
Distància: 16,94 km
Desnivell + : 1356m
Desnivell - : 1272m


Feia molts mesos que no sortiem a l'alta muntanya. Ja en teniem ganes, ens varem decantar per fer aquesta ruta circular a la part nord de la Cerdanya i molt aprop de la frontera entre França i Andorra.

La veritat és que va ser molt dur. Massa temps parats. Em vaig ajudar dels propis coneixements de la zona i d'un track que em permetia saber per quines valls teniem que seguir. En els mapes no hi ha sender marcat per realitzar la ruta i això la fa molt més complicada. Les últimes rampes de desnivell +, eren mortals sense traça marcada.

Ja tenia ganes de respirar l'aire fresc de l'alta muntanya i palpar la sensació de sentir-me deslliurat. Tot perfecte. Només arribar al cotxe va començar a pedregar, fins hi tot el temps ens va fer costat.

Doncs això, reprenc l'activitat a l'alta muntanya !


Mapa del recorregut


Travessem la Vall de Meranges i deixem enrere el poble que porta el seu nom




La Rosa buscant pedres de pissarra pel jardí



De sobte deixem la pista i enfilem per un tallafocs que haurem d'ascendir completament. A mig tallafocs, arribem al bosc de Calís



A l'esquerra veiem el tallafocs per on haurem de continuar. A la dreta, al fons, la Carbassa, el nostre objectiu, i el coll per on iniciarem el descens



Un cop completat el tallafocs, toquen uns km de pista plana, a l'altra banda s'aixeca imponent el Puigpedrós (2914m)




Arribem a la Font de la Beremella on esmorzem i agafem forçes. L'aigua era molt freda i va servir per refrescar-nos. Genial !



Últims trams de vegetació abans d'enfilar-nos pel Clot de Fontberenella



Al fons es pot veure el poble de Meranges i la seva vall



Continua la pujada, cada cop més pronunciada i continuada, al fons la Rosa amb el Puigpedrós a l'esquerra







Per fi, veig el cim



Un munt de pedres apilades i el seu vèrtex geodèsic



Cap al nord el Bony del Manyer (2808m) i la Portella Blanca d'Andorra (2521m)




Cap a l'est, el Puigpedrós



A l'esquerra, el Bony del Mañer, al centre el circ dels Engorgs i a la dreta el Puigpedrós



A l'oest la Tossa Plana de Lles (2916m) i la Vall de la Llosa



La Tosseta de Vallcibera (2848m)





Foto obligada al cim. El vent era càlid



Bony del Manyer. A l'inici del seu llom trobem la Portella del Torer que és per on començarem el descens direcció est




L'inici de la baixada sobre una tartera amb pedres no massa grans. Bastant de pendent però terreny agrait



Directes cap a les profunditats de la Vall de Meranges



Verdor, aigua i flora plena de colors



Un cop completat gairebé tot el descens arribem al riu Duran on aprofitem per fer una parada i refrescar-nos les cames



Un servidor, esgotat sobre un dels ponts que travessa el riu Duran



Enfilem els últims metres abans d'arribar a Meranges. Aqui podem veure una bona part de la circular amb un cel que no tardaría en descarregar





Algunes imatges curioses durant la ruta


Un cep pinhicola tocat per la calor. En varem veure uns quants, però en aixecar el primer i veure que estava corcat, els altres no els varem ni tocar. Bons boscos per aquesta espècie


La boixerola estava ben florida. El contrast amb el verd de les pastures és genial



En aquesta naturalesa, cadascú desenvolupa les seves funcions



Una altra flor silvestre. Aviam si algú amb coneixements de flora pot ajudar a identificar les espècies








06 de juny 2011

PLUJA DE PRIMAVERA: PASSAPORT D'ENTRADA AL BOSC

Dissabte després de treballar, tot dinant, vaig pensar que amb les bones temperatures i l'aigua que havia caigut i estava caient, era una bona oportunitat per no deixar passar, vaja, de les que es presenten poques vegades.
El factor calor fa que es podreixi tot bolet nascut i no tenia ganes de fer bones collites per després haver-les de llençar.

Acabo de dinar, miro el radar, veig que plou a gairebé tot Catalunya. Agafo roba de recanvi, fins hi tot calçotets, una tovallola i me'n vaig al meu pegat proper al Montseny a buscar boletus. La veritat, encara que sembli de boig, m'encanta buscar bolets mentre plou. Els colors són més vius i els bolets resalten més sobre el medi natural, tota una aventura amb una bona fusió.

La sorpresa van ser els rossinyols, començaven a neixer i en grans quantitats. Vaig començar a plegar-los, és un bolet genial. El contrast del groc ataronjat amb el negre de la terra era sorprenent. Vaig gaudir com mai. De cop vaig començar a veure algún boletus, tots corcats, tan sols vaig poder aprofitar-ne un barret.
La pluja i nuvolositat escurçaven el dia. Vaig haver de deixar el bosc perquè se'm començava a fer fosc.


Diumenge hi tornavem amb el Sergi, aquesta vegada visitaríem algún dels nostres racons del Pirineu Lleidetà. Les previsions eren bones però alhora incertes.
El dia acompanyava bastant, varem collir alguns boletus pinhicola, almenys uns 40 entre els dos. Tots petits, la zona estava explotant, eren molt complicats de veure i molt sans. En tenim per una menjada cada un. Els primers ceps frescos de la temporada després de mesos sense menjar-ne!
Sorprenent el fet que també haguéssim topat amb un bon grapat de corrioles, una murgula i un marçot. Per acabar d'arrodonir el dia.

Cap de setmana rodó, activitat constant. Potser acabo més cansat però torno dilluns a la feina amb les piles més carregades que mai.




Els primers rossinyols (Cantharellus cibarius) de la temporada sobre terreny xop











Creixen en massa. La majoria molt petits i molt tendres

















La collita del dissabte, vaig colar un boletus aereus que només en vaig aprofitar el barret










Fotos del diumenge. Canvi d'espècie. Boletus, en aquest cas el Pinhicola




Tot just començaven a sortir. Varem deixar al bosc algún exemplar minúscul









El sergi va trobar aquesta boletera. Varem contar 9 ceps com taps de xampany. A la foto n'hi apareixen quatre. Massa reduida per poder-los distingir tots.













Una murgula despistada se'm va aparèixer. Quina gran sorpresa. Quan les busco no en trobo i quan no, apareixen a saludar-me. No m'atreveixo a posar el tipus de Morchella que és. Potser una elata o una deliciosa ves a saber






Un altre convidat del dia. El marçot (Hygroporus Marzuolus).


Vist la poca varietat de bolets no comestible que hi havia a la zona, vaig trobar sorprenent trobar-me totes aquestes espècies comestibles, algunes difícils de cercar






Les corrioles (Marasmius oreades) eren les reines dels prats




La collita, tot i que haguéssim desitjat que els ceps fossin més grossos, hem quedat molt contents