El factor calor fa que es podreixi tot bolet nascut i no tenia ganes de fer bones collites per després haver-les de llençar.
Acabo de dinar, miro el radar, veig que plou a gairebé tot Catalunya. Agafo roba de recanvi, fins hi tot calçotets, una tovallola i me'n vaig al meu pegat proper al Montseny a buscar boletus. La veritat, encara que sembli de boig, m'encanta buscar bolets mentre plou. Els colors són més vius i els bolets resalten més sobre el medi natural, tota una aventura amb una bona fusió.
La sorpresa van ser els rossinyols, començaven a neixer i en grans quantitats. Vaig començar a plegar-los, és un bolet genial. El contrast del groc ataronjat amb el negre de la terra era sorprenent. Vaig gaudir com mai. De cop vaig començar a veure algún boletus, tots corcats, tan sols vaig poder aprofitar-ne un barret.
La pluja i nuvolositat escurçaven el dia. Vaig haver de deixar el bosc perquè se'm començava a fer fosc.
Diumenge hi tornavem amb el Sergi, aquesta vegada visitaríem algún dels nostres racons del Pirineu Lleidetà. Les previsions eren bones però alhora incertes.
El dia acompanyava bastant, varem collir alguns boletus pinhicola, almenys uns 40 entre els dos. Tots petits, la zona estava explotant, eren molt complicats de veure i molt sans. En tenim per una menjada cada un. Els primers ceps frescos de la temporada després de mesos sense menjar-ne!
Sorprenent el fet que també haguéssim topat amb un bon grapat de corrioles, una murgula i un marçot. Per acabar d'arrodonir el dia.
Cap de setmana rodó, activitat constant. Potser acabo més cansat però torno dilluns a la feina amb les piles més carregades que mai.
Els primers rossinyols (Cantharellus cibarius) de la temporada sobre terreny xop
Creixen en massa. La majoria molt petits i molt tendres
La collita del dissabte, vaig colar un boletus aereus que només en vaig aprofitar el barret
Fotos del diumenge. Canvi d'espècie. Boletus, en aquest cas el Pinhicola
Tot just començaven a sortir. Varem deixar al bosc algún exemplar minúscul
El sergi va trobar aquesta boletera. Varem contar 9 ceps com taps de xampany. A la foto n'hi apareixen quatre. Massa reduida per poder-los distingir tots.
Una murgula despistada se'm va aparèixer. Quina gran sorpresa. Quan les busco no en trobo i quan no, apareixen a saludar-me. No m'atreveixo a posar el tipus de Morchella que és. Potser una elata o una deliciosa ves a saber
Vist la poca varietat de bolets no comestible que hi havia a la zona, vaig trobar sorprenent trobar-me totes aquestes espècies comestibles, algunes difícils de cercar
2 comentaris:
Caram Carles, quina varietat més estupenda. M´en alegro molt que gaudíssis els dos dies. Les fotos cada cop més maques.Els ceps petits tan gruixudets, una delícia per la vista ;)
Merci Amalia ! Encara queda molt per perfeccionar amb les fotos ! La veritat és que vaig gaudir de valent amb els rossinyols i amb els ceps.
Aquest any, m'he quedat amb les ganes de trobar algún aereus en condicions.
Vaig a felicitar-te on pertoca que veig que tu tampoc has estat parada !!!!!
Publica un comentari a l'entrada