Entre boscos i muntanyes, fusió amb la natura: TOSSA PLANA DE LLES (2916m)

Alçada mínima: 1960m
Alçada màxima: 2916m
Temps empleat: 5h30m (contant parades)
Distància: 12,70 km
Desnivell + : 956m
Desnivell - : 956m

Després de gairebé un mes intentant fer aquesta ascenció, la meteo ens ha obert les portes i ens ha deixat gaudir de grans paisatges hivernals, fent-nos una bona idea de la neu caiguda enguany, al pirineu ceretà i de bona part d'Andorra. Tot vist, des del cim més alt de la Cerdanya catalana.

L'alçada d'aquest cim, requereix una bona previsió meteorològica abans d'anar-ho a pujar a ple hivern, ja que acostuma a ser una zona bastant freda i ventada. Les setmanes anteriors, s'havia arribat als -35ºC de windchill (sensació de fred), i el torb s'apoderava de la zona fent-la molt perillosa.

Pujem partint de l'estació d'ski nórdic de Lles de Cerdanya, per la ruta clàssica i habitual, amb raquetes, amb una visibilitat excel.lent, temperatures positives, vent molt calmat i un sol de justicia més propi de la primavera.
Genials les vistes del pirineu Andorrà amb la sensacional Vall del Madriu en primer terme, el Cadí sempre a la nostra esquena, el massís del Puigpedrós, Carlit i moltes més estampes hivernals, que han fet que el costós desnivell superat valgués la pena. I tot això, amb un pirineu nevat com mai.

És la muntanya que més cops he visitat i no deixaré de fer-ho mentre pugui. Molta gent que arribava al cim (molts fent ski de muntanya), pensaven més amb el divertit descens esquiant, que no pas amb el que tenien davant els seus ulls, ben poca estona s'estaven al cim. Ahir, el dia acompanyava i varem poder estar al cim més que qualsevol de les passades ascencions, comentant muntanyes, des de les més properes fins les més llunyanes a l'horitzó, jugant a buscar els estanys glaçats, els refugis coberts per la neu...

Sembla que aquest any, hi haurà assegurat un bon desglaç, que farà de ben segur, tinguem una primavera verda com mai, on l'aigua fluirà per arreu i donarà lloc a múltiples fonts de vida. Abans però, la muntanya encara s'ha de despertar del fred i blanc hivern, encara li queda corda i l'haurem de seguir aprofitant.

Mapa del recorregut

Inici de la ruta, deixem enrere el refugi de Cap del Rec

El primer tram passa enmig del bosc fins arribar al refugi del Pradell, enmig d'un sender bastant planer

Ens aproximem al refugi del Pradell, els núvols a les parts profundes de les valls i el Cadí de fons

Hem arribat al refugi lliure del Pradell (2115m). A partir d'aqui començem a pujar amb força. La boira de la Cerdanya i el Cadí ofereixen una genial estampa cada vegada que ens girem

Hem arribat al Pla de les Someres on parem a esmorzar, encara queda més del que sembla

Enfilem amunt, encara queda molt desnivell per superar i intenem agafar un ritme constant

La pujada és costosa, cada vegada més

El Tossal Bovinar (2841m), ens acompanya a l'oest

Arribem a una espècie de fals cim que no ens desanima per res, coneixem el terreny i cada cop queda menys per gaudir de les sensacionals vistes que ofereix el vessant nord

Hem arribat dalt la carena, una mica desviats cap a l'oest del cim. Andorra als nostres peus amb gruixos importants

Un flanqueig direcció est que ens portarà directament al cim. Molt agrait, ens deixa embadalits pel paisatge

Últims metres, ja tenim el cim a tocar

Per fi hem arribat. Un sacrifici que ràpidament és amortitzat pel que veuen els nostres ulls

Cap a l'oest el Pic de Setut (2867m), bona pala de neu als seus peus

Cap al NW Andorra, amb la Vall del Madriu (patrimoni humanitat), la zona d'engolasters al centre. Al fons el massis del Comapedrosa i un sens fi de pics andorrans

Vall del Madriu

Baixem uns metres per la cara nord per poder veure millor el paissatge que tenim davant

Part final de la Vall del Madriu que desenvoca al Port de Vallcivera per vessant catalana, o la collada dels Pessons per part andorrana. Al centre de l'imatge el refugi de l'Illa i l'estany de l'Illa coberts per la neu

Zoom cap a refugi de l'Illa (part inferior, a l'esquerra) del qual només se'n veu la teulada. Al centre, l'estany de l'Illa sembla inexistent cobert de blanc

El vent ha deixat boniques formes a la neu

Tornem cap a l'oest. La cresta que enllaça amb el pic de Setut i darrera seu el Pic de Coma Extremera (2808m), el Pic dels Estanyons (2834m) i el Pic de Perafita (2752m) al fons

Ara cap al nord. Zoom cap a l'espectacular Pic dels Pessons a Andorra (2864m)

Cap a l'est, la cresta que va des de la Tossa fins la Muga (2860m) al centre, amb l'estany de la Muga als seus peus semi-glaçat. Darrera, despunta el Puigpedrós (2914m)

Zoom cap a l'estany de la Muga, on l'estiu passat em banyava

Puigpedrós a l'esquerra i Pic de la Carbassa (2738m) a la dreta, amb les muntanyes del Capcir de fons

Zoom cap al Pic de la Carbassa amb el Carlit al fons (2921m)

Cap al sud, sector Tossa d'Alp (2536m) a l'esquerra amb les pistes de la Masella marcades. També tota la Serrra de Moixerò amb Penyes altes (2279m) a la dreta