PUIG DE TERRERS i PIC DE MORTIERS per la VALL DE GALBA i CAMPORELLS

Alçada mínima: 1610m

Alçada màxima: 2605m

Distància: 21,4 Km

Temps empleat: 8h10m (parades incloses)

Desnivell + : 1330m

Desnivell - : 1330m

ESTACIÓ D’ESQUÍ DE FORMIGUERES – VALL DE GALBA – PUIG DE TERRERS (2540m) – PIC DE MORTIERS (2605m) – ESTANYS DE CAMPORELLS – SERRA DE MAURI – ESTACIÓ D’ESQUÍ DE FORMIGUERES

Per fi he trobat el meu dia per poder passar un gran jornada d’alta muntanya hivernal. La ruta estava fixada i revisada desde feia temps, només calia escollir bé el dia tot i que aquest, s’ha fet esperar.

D’entrada tinc que dir que ho he aconseguit al segon intent, el primer vaig haver de donar la volta després de neu, torb i fort vent. Han passat dues setmanes i tot i nevar, la muntanya estava diferent.

L’objectiu era descobrir la Vall de Galba i transitar pel cordal que en forma la seva capçalera guanyant els seus dos cims principals, el Puig Terrers (2540m) i el Pic de Mortiers (2605m), i no ha decebut en absolut. La volta és llarga i el desnivell exigent, surto ben carregat de provisions i amb tots els estris d’hivern (raquetes, piolet, grampons i bastons), m’espera un sol calent i un vent del nord fred.

Aparco a l’estació d’esquí de Formigueres i per una pista apte per raquetes, salto a la Vall de Galba en descens fins arribar-ne al fons. Ben avançat el recorregut per la Vall de Galba, giro a l’esquerra en marcat ascens per anar a buscar la base del Puig de Terrers (2540m) sense arribar a entrar a l’olla on hi ha amagat l’estany del Diable. Canvio raquetes per grampons i piolet, mentrestant, vaig mirant per on serà més adient la pujada segons neu i pendent. Guanyo el Puig de Terrers (2540m), ratxes de fort vent sostingudes que m’han aplanat en més d’una ocasió. Segueixo un tram llarg i suau del cordal que acaba amb uns darrers metres de pujada per guanyar el Pic de Mortiers (2605m). D’aquí salto pel vessant de Camporells en ple descens dins d’un mar de neu. Arribo als estanys de Camporells encara glaçats i m’enfilo a la Serra de Mauri que em portarà al remuntador més alt de l’estació d’esquí de Formigueres per acabar de completar el descens seguint les pistes.

Tornaré a la Vall de Galba, a l’estiu, per poder arribar a la seva capçalera pel seu punt culminant: la Portella d’Orlu i així, poder explorar noves possibilitats de volta.

Pel que fa a la portabilitat del dia, he de reconèixer que tot i no ser gens amant del vent, en aquesta ocasió m’ha fet més servei que nosa, ja que la temperatura era alta, el sol escalfava i el gèlid vent del nord ha mantingut la neu dura. No només ha fet que estalviés energia al no enfonsar-me, sino que també m’ha portat frescor durant el dia evitant desgast i suor, en una jornada on hi havia tants pocs núvols com gent a la muntanya.

La volta és sensacional, degustant la forma encorbada de la Vall de Galba i guanyant un cordal que ens ensenya tota la bellesa de la Reserva Nacional d’Orlu i les seves espectaculars muntanyes. Boniques panoràmiques dels cims més importants de la zona com el Baxouillade, els Perics, Portella Gran i un sens fi de siluetes de totes les formes possibles, amb el bonic contrast del ferotge negre de les verticals parets i el tendre blanc que es deixa caure des dels cims fins a formar grans catifes moldejades de neu que simplifiquen l’espai.

Així doncs, un dia per trencar amb tot, per fer aventura, per transportar-me de nou al món del silenci on només val el respecte i l’admiració per tanta bellesa junta. Un silenci tant profund, que fa que el temps s’aturi fent realitat els somnis del muntanyenc.



Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Arribo a l'estació d'esquí de Formigueres (1740m), em canvio i incorporo tot a la motxilla, surto a les 7:45m

Prenc una pista apte per a raquetes que marxa a la dreta planejant tot just arribar a l'estació. De seguida em situo al vessant de la Vall de Galba, primer vaig planejant però després el sender baixa fort en ziga-zaga i desemboca a una pista forestal al fons de la Vall. Tot i ser a primera hora i en zona obaga, la neu comença a estar toba, no ha refredat massa aquesta nit passada

Arribo a la pista forestal situada al fons de la Vall de Galba i circulo alternant zones planes amb suaus ascens. Aquesta pista forestal procedeix del poble d'Esposolla que ens quedarà a uns 4kms aproximadament

Travesso el Riu Galba pel Pont dels Plans de l'Orriet

Vaig cap al refugi de Camporells però sense seguir la ruta indicada ja que jo em desviaré cap al Puig de Terrers (2540m)

Just fins aquesta mateixa zona es pot circular en vehicle a l'estiu, hi ha zona habilitada per estacionar. Per aquí tornaré amb el bon temps, ja que sortir des d'aquest punt dóna moltes probabilitats de fer-ne alguna de grossa. Estic a 1625m i enllaço amb el sender del Tour del Capcir

Circulant sempre amb el Riu Galba a l'esquerra

Arribo al primer i excel.lent Refugi de la Jaceta, lliure i perfectament equipat per dormir, en un estat de conservació impecable

Estufa de llenya, lloc per menjar i capacitat per unes 4 places

Segueixo caminant paral.lel al Riu Galba, en algunes zones queda poca neu però en d'altres el gruix encara és considerable. La Serra de Mauri a l'esquerra tanca la Vall de Galba pel sud

Acabo de travessar un allau de fa molts dies i que sembla que en el seu moment va ser considerable

El Riu Galba serpenteja capritxós trencant amb l'harmonía de la neu

Ara planejo molt còmodament, per primera vegada veig el primer objectiu del dia al fons: el Puig de Terrers (2540m)

Arribo a la Cabana de la Jaça de la Llosa. La foto està presa en el primer intent fallit de fer la ruta feia dues setmanes, on es veu clarament que la nevada anava acompanyada de mala visibilitat. Fins aquí vaig arribar.
En aquesta ocasió vaig aprofitar per esmorzar ben calent ja que uns excursionistes hi havien passat la nit i l'estufa encara escalfava. El fet que sortissin a caminar d'hora m'ha beneficiat, ja que m'han obert traça durant l'inici de l'ascens

Segueixo progressant, la Vall de Galba és llarga. Caminant amb el Puig Terrers (2540m) sempre de cara i el Riu Galba sempre a l'esquerra

La Vall de Galba avança cap a la seva capçalera

Després d'un petit descens he de creuar el Riu Galba (1793m), en aquest punt, deixo el sender que segueix pels fons de la Vall fins la seva capçalera que culmina a la Portella d'Orlu. Jo aniré cap a l'esquerra a buscar la base del Puig de Terrers (2540m). La traça dels excursionistes del refugi em servirà com a referència durant una estona

El Riu Galba guanya amb força a mesura que s'endinsa a la Vall, les altes temperatures de les darreres setmanes alimenten el riu

Després d'una pujada forta, arribo a la Jaça de les Formigues, una zona planera que permet degustar el bonic vessant est del Puig de Terrers (2540m), vaig seguint traça

Capçalera de la Vall de Galba amb la Portella d'Orlu al centre de la imatge i el Pic de Baxouillade (2546m) i de la Tribuna (2499m) per la dreta. Un bon motiu per tornar a la zona

Vaig guanyant alçada lentament, amb algun tram curt de pujada forta. Ara m'endinso en aquest tub mentre degusto les formes moldejades que construeix la neu

Una mirada enrere desfent els meus passos, per observar la Vall de Galba

Abandono el Tour del Capcir i les traçes dels excursionistes, que han seguit el Tour del Capcir que es dirigeix al Refugi i Estanys de Camporells. Vaig guanyant alçada, em dirigeixo a la base del contrafort de l'esquerra, per on faré l'ascens final al Puig de Terrers (2540m)

Al fons, per primera vegada diviso el Pic de Mortiers (2605m)

Un cop a la base del Puig de Terrers (2540m), traço l'itinerari que veig millor i després de fer uns primers metres amb les raquetes i veure que el pendent augmenta, decideixo parar a posar grampons. Mentrestant degusto el recorregut que segueix el Tour del Capcir i que guanya el coll del centre de la imatge per anar a buscar el vessant de Camporells. Passaré molt aprop d'aquest coll durant el descens

La pujada és constant i sense treva però cada vegada ofereix vistes més espectaculars

Inclinació considerable mentre diviso el recorregut fet durant l'ascens que s'endinsa a la Vall de Galba. Al fons es divisa el Canigó (2785m)

Vaig guanyant alçada i veig el Pic de Mortiers (2605m) per l'esquerra i el recorregut que l'uneix amb el Puig de Terrers (2540m). Espectacular l'entrada a la cubeta on hi ha dipositat l'Estany del Diable. No l'he anat a veure pensant que des del cim es veuria bé i resulta que no es veu. Motiu de més per tornar-hi a l'estiu. L'estany del Diable no desguassa aigua superficialment, ho fa subterràniament

Tota la pujada final que porto feta, aqui si que guanyo desnivell de cop

Després d'arribar a un petit altiplà ideal per agafar aire, ja veig la pala final d'accès al cim

Cim del Puig de Terrers (2540m). El vent del nord bufa a ratxes sostingudes, em veig obligat a utlitzar tot l'arsenal de roba que porto i seguir amb els grampons. La bellesa del paissatge que m'envolta serveix per pal.liar l'efecte del vent i em resisteixo a seguir la ruta sense examinar bé el que m'ofereix aquest cim

Cap al Nord la capçalera de la Vall de Galba amb la Portella d'Orlu i el Pic de Baxouillade (2546m) damunt seu. Per la dreta la Portella de Laurenti i el Pic de la Tribuna (2499m)

Ampliació del Pic de Baxouillade (2546m), darrera seu es pot endevinar el Roc Blanc (2542m). Aquests dos cims els pujàrem amb el Raimon en un dia sencer sensacional d'alta muntanya fa pocs anys, on podeu consultar en aquest enllaç

Ampliació de la Portella de Laurenti i del Pic de la Tribuna (2499m)

Més al nord despunta l'atractiu Pic de Tarbésou (2364m)

Cap al sud el cordal que he de seguir fins arribar al Pic de Mortiers (2605m)

Vall de Galba i el Coll que salta al vessant de Camporells que segueix el Tour del Capcir. Al fons, a l'esquerra el Petit Peric (2690m), a la dreta el Puig Peric (2810m)

El llom pel que he de circular. S'han format algunes cornises que no hauré de trepitjar. Al fons el Puig de la Cometa (2763m) que també hem degustat amb la bona companyia d'en Raimon i que també podeu consultar en aquest enllaç

Cap a l'est, marxa la Vall de Galba. Al fons, per l'esquerra el Massís de Madres, al centre el Massís del Canigó i a la dreta la zona de Cambradase i el vessant francès de les muntanyes que formen l'Olla de Núria

Cap al sud, a la part inferior la Vall de Galba, al centre l'altiplà denominat Ras de la Sal pel qual circularé més tard; damunt d'ell, la Serra de Mauri que hauré de guanyar i recòrrer per completar la circular

Vaig circulant pel cordal que uneix els dos cims i per l'oest s'obren vistes de l'espectacular i profunda Vall d'Orlu amb la Dent d'Orlu (2222m) despuntant al centre. Al fons el Massís del Tabe amb el Pic de Soularac (2368m), com a punt més elevat

Seguint cap a l'oest, al centre de la imatge els pics més elevats de la Reserva Nacional d'Orlu i que tinc moltes ganes de visitar com el Pic d'Esquine d'Ase (2706m), el Pic de Madides (2663m) o el Pic de l'Estany Faury (2702m) com a més destacats. A l'esquerra veiem el Coma d'Or (2826m) i el Puigpedrós de Lanós (2842m) a la seva dreta

El que porto desfet des del Puig de Terrers (2540m)

El que em queda per arribar al Pic de Mortiers (2605m), una curta pujada que es fa sense problemes

Un indicatiu de la Rerserva Nacional d'Orlu ben glaçat pel fred vent del nord que fa hores que bufa

Divisant el cim del Pic de Mortiers (2605m) amb el Puig de la Portella Gran (2765m) al fons i sota seu el Pic de l'Home Mort (2668m)

Cim del Pic de Mortiers (2605m). El vent ha afluixat, toca jugar a identificar muntanyes

Zoom cap al Puig de la Portella Gran (2765m), també visitat fa un temps amb la meva estimada Rosa juntament amb els dos Perics. Podeu consultar la sortida en aquest enllaç

A la seva dreta, el Puig de la Cometa (2763m)

El recorregut desfet fins el Puig de Terrers (2540m) amb el Pic de Baxouillade (2546m) i el Roc Blanc (2542m) damunt seu. Per l'esquerra el Pic de Tarbésou (2364m) i per la dreta el Pic de la Tribuna (2499m). Per la dreta del Puig de Terrers (2540m) es pot divisar la pala final per la qual he guanyat aquest cim

Recorregut de tot el descens. Hauré de baixar per aquest mar de neu fins l'altiplà de l'esquerra on hi ha situat el Ras de la Sal, on desemboca el coll que puja de la Vall de Galba, punt que enllaçaré de nou amb el Tour del Capcir. Aquest m'acostarà als Estanys de Camporells que es veuen glaçats parcialment al centre de la imatge i que em serviran de referència per pujar a la Serra de Mauri que marxa per l'esquerra dels estanys

Zoom cap als Estanys de Camporells, per l'esquerra l'ascens i recorregut per la Serra de Mauri

Disposat a llençar-me en aquest mar de neu i gaudir-ho com un nen; amb espectadors de luxe: Petit Peric (2690m), Puig Peric (2810m), Puig de la Portella Gran (2765m) i Pic de l'Home Mort (2668m)

Després d'un primer tram de baixada pronunciada, començo a trobar estaques indicatives del Tour dels Perics. Al fons el Pic de Mortiers (2605m)

El que em queda per baixar. Per l'esquerra el Pic de la Muntanyeta (2436m). Menys neu en aquesta zona tot i que encara es pot anar seguint de forma contínua

Altiplà del Ras de la Sal. En aquest punt enllacen els recorreguts del Tour del Capcir i el Tour dels Perics

A poca estona del Refugi i Estanys de Camporells, proper objectiu

Els Perics i Puig de la Portella Gran van canviant la seva forma a mesura que perfilo la circular. Sens dubte la zona és magnífica. Sota el Petit Peric (2690m) l'Estany Gros de Camporells que pot passar perfectament desapercebut a l'hivern

Abans d'arribar a la zona dels estanys i refugi de Camporells, em mantindré a mitja alçada per encarar la pujada final a la Serra de Mauri. Al fons, el Pic de Mortiers (2605m)

La pujada em porta en aquest petit coll on contemplo l'espectacular caiguda de la Solana de la Lladura

Però jo he d'anar a l'esquerra, per aquest llom de neu i guanyar la part més elevada de la Serra de Mauri

Vaig progressant lentament, tot i que el vent manté a ratlla l'estat de la neu, la forta calor del migdia em fa feixuga la pujada. Al fons el Pic de Mortiers (2605m) i per la seva dreta tot el recorregut fins arribar al Puig de Terrers (2540m)

Dalt la Serra de Mauri, la muntanya m'ensenya l'espectacular la Vall de Galba amb la Portella d'Orlu a la seva capçalera

Em queda poc menys d'una hora per completar l'objectiu del dia. Em despedeixo del Pic de Mortiers (2605m)

Poca neu a la Serra de Mauri, es nota que és una zona freqüentment ventada. En aquest punt em trec els grampons per caminar sense eines. Paro a pensar i he portat grampons molta estona, ben bé des de la pujada final al Puig Terrers (2540m) fins aquest punt. Són les 15h, es nota que el vent ha mantingut endurida la neu

Camino plàcidament per la Serra de Mauri amb els peus alliberats, el descens és de molt ben portar i el cos ho agraeix després de tantes hores. Ara em cal baixar fins a la zona boscosa de l'esquerra i arribar just on hi ha un telecadira de l'estació de Formigueres.
Al fons el bonic Massís de Madres amb el Roc de Madres (2469m) com a punt més elevat, zona que vaig visitar l'hivern passat en una sensacional volta que podeu consultar en aquest enllaç

Un cop arribat al telecadira, enllaço un parell de pistes senceres d'esquí en baixada pronunciada i directa que em portaran al pàrquing de l'estació. Vaig pel costat per no molestar, un tros avall me n'adono que són aptes per senderistes però circulant amb prudència per un costat.
Finalment arribo al final de l'excursió, fa un dia primaveral i aprofito per estendre les eines a eixugar-se al sol mentres em poso roba còmode i menjo una mica.
He fet una volta molt llarga, però la zona dóna per molt més, no he visitat ni la Peira Escrita, ni l'estany del Diable, ni la capçalera de la Vall de Galba. Hi tornaré amb el bon temps, per descobrir la cara d'estiu d'aquest sensacional trosset de pirineu i impregnar-me dels seus colors!