TORNEN ELS MOIXERONS AMB L'HERBA VERDA

Han passat unes quantes setmanes i he visitat els prats tres vegades, l'objectiu el moixeró. Aquest any, la temporada va amb retràs, calculo uns vint dies aproximadament.
La primera sortida per inspeccionar el terreny, no em va permetre ni sortir del cotxe de la neu que estava caient, quedaven pocs dies per acabar l'abril. La segona sortida, em va permetre confirmar el retard que hi havia, tot i que el bosc em va regalar uns quants moixerons per fer-ne una bona truita.
La tercera sortida, hi havien moltes espectatives, però les moixeroneres encara no havien despertat, començaven a treballar per les puntes, però molt tímidament.

El cas és que m'he retrobat amb aquells racons tant especials, en els que només m'acosto dies comptats a l'any, la millor época per anar a buscar bolets, la solitud, els sons de la primavera, arbres florint, ocells cantant, algún isard despistat que encara pastura a cotes baixes, uns prats que començen a despuntar verdor amb la seva herba creixent i el bonic cant de l'aigua baixant generosament per les rases.

Caldrà més que mai, que faci temps de primavera, per això aquest bolet surt en aquesta época, ha de fer sol, bones temperatures i ha d'haver-hi aigua regularment.  Un trio de combinacions que porta al boletaire l'esforç i plaer de recolectar aquests bolets i la recompensa de degustar-los al plat. Un camí d'inici a final meravellós per a tot boletaire amant de la natura!

Unes imatges i videos d'aquestes darreres sortides per ensenyar una mica més d'aquest bolet, on podreu trobar-ne més informació al següent enllaç 




Unes quantes imatges dels moixerons en ple medi

Prats verds i aigua per arreu, temps de primavera al pirineu

Alguna múrgula rossa despistada que indica que les temperatures encara són fredes

La meva part de la collita

Un parell de videos dels moixerons i la seva recolecció dins el seu medi natural

DARRERES MURGULES A COTES MITJES

Durant aquest mes d'abril que ja gairebé s'ha acabat, encara he fet algunes sortides en busca de murgules, principalment per bosc cremat i estassat. Seguint el fil d'aquesta temporada, en poca quantitat i la majoria d'elles ben agrupades.

Ja fa uns dies que tinc la ment als prats. Arriba un dels meus bolets preferits, els moixerons són la causa que abandoni abans la temporada murgulera que molts altres boletaires, ja que tot els meus pensaments es dirigeixen cap al moixeró.

Dóno per acabada la meva temporada murgulera a cotes mitjes i aprop de casa. Les seguiré empaitant però al pirineu aprofitant les visites als moixerons i corrioles. Com cada any, no n'he collit moltes, potser aquest any ha estat el meu millor any amb aquest bolet que em costa tant i que cada any m'ensenya coses noves.

A partir d'ara i un cop s'hagi fos aquesta neu que està caient al pirineu seguirem la temporada de primavera enmig de la olor i la verdor dels prats!

I un parell d'imatges del 27 d'abril en la meva primera visita frustrada als prats. La meteo no em va permetre accedir als prats ja que la nevada era considerable

LA MÚRGULA, EL BOLET PREUAT

A inicis d'any, l'Ivan em va donar la bona notícia que es traslladava a Manresa. Ell és tot un expert amb moltes espècies i la múgula n'és una.

Es tracta d'un dels bolets més complicats de buscar i trobar, ja que pot sortir en diversos hàbitats, cremats, rieres, estassats, boscos de pi... moltes possibilitats però alhora cap. A la majoria d'aquests hàbitats només repeteix un any, fet que fa que cada nou any, haguem de buscar noves zones que cumpleixin les seves qualitats. Sovint, hem comentat que es tracta d'un bolet que troba al boletaire i no a l'inrevés.
Personalment, trobo que és un bolet molt temptador i sense cap dubte, el més difícil de trobar. El motiu d'anar-lo a cercar cau més en el repte que no pas en el plat a taula.

Aquests darrers dies, hem pogut fer un parell de sortides amb l'Ivan. Ha compartit molta informació nova  i valuosa per a mi i hem tingut la sort de collir-ne alguns exemplars, sempre molt ben amagats. No es pot demanar més, murgules i els consells d'un expert.
A més juntament amb l'Albert de Catbolet, m'han proposat per formar part de la comunitat de www.bolets.com per tirar-la endavant i donar-li contingut a la mateixa, un altre repte que se'ns dubte afrontaré amb la màxima il.lusió i optimisme!

Ha començat la nova temporada i ja tenim aqui els bolets de primavera!

Collita de murgules

Espàrrecs de cremat, els més gustosos

Filet de vedella amb patates i salsa de murgules

Un petit video de com collim murgules a cremat

TOSSA PLANA DE LLES (2916m)

Alçada mínima: 1960m
Alçada màxima: 2916m
Temps empleat: 5h30m (contant parades)
Distància:  12,70 km
Desnivell + :  956m 
Desnivell - : 956m



Després de gairebé un mes intentant fer aquesta ascenció, la meteo ens ha obert les portes i ens ha deixat gaudir de grans paisatges hivernals, fent-nos una bona idea de la neu caiguda enguany, al pirineu ceretà i de bona part d'Andorra. Tot vist, des del cim més alt de la Cerdanya catalana.

L'alçada d'aquest cim, requereix una bona previsió meteorològica abans d'anar-ho a pujar a ple hivern, ja que acostuma a ser una zona bastant freda i ventada. Les setmanes anteriors, s'havia arribat als -35ºC de windchill (sensació de fred), i el torb s'apoderava de la zona fent-la molt perillosa.

Pujem partint de l'estació d'ski nórdic de Lles de Cerdanya, per la ruta clàssica i habitual, amb raquetes, amb una visibilitat excel.lent, temperatures positives, vent molt calmat i un sol de justicia més propi de la primavera.
Genials les vistes del pirineu Andorrà amb la sensacional Vall del Madriu en primer terme, el Cadí sempre a la nostra esquena, el massís del Puigpedrós, Carlit i moltes més estampes hivernals, que han fet que el costós desnivell superat valgués la pena. I tot això, amb un pirineu nevat com mai.

És la muntanya que més cops he visitat i no deixaré de fer-ho mentre pugui. Molta gent que arribava al cim (molts fent ski de muntanya), pensaven més amb el divertit descens esquiant, que no pas amb el que tenien davant els seus ulls, ben poca estona s'estaven al cim. Ahir, el dia acompanyava i varem poder estar al cim més que qualsevol de les passades ascencions, comentant muntanyes, des de les més properes fins les més llunyanes a l'horitzó, jugant a buscar els estanys glaçats, els refugis coberts per la neu...

Sembla que aquest any, hi haurà assegurat un bon desglaç, que farà de ben segur, tinguem una primavera verda com mai, on l'aigua fluirà per arreu i donarà lloc a múltiples fonts de vida. Abans però, la muntanya encara s'ha de despertar del fred i blanc hivern, encara li queda corda i l'haurem de seguir aprofitant.



Mapa del recorregut

Inici de la ruta, deixem enrere el refugi de Cap del Rec

El primer tram passa enmig del bosc fins arribar al refugi del Pradell, enmig d'un sender bastant planer

Ens aproximem al refugi del Pradell, els núvols a les parts profundes de les valls i el Cadí de fons

Hem arribat al refugi lliure del Pradell (2115m). A partir d'aqui començem a pujar amb força. La boira de la Cerdanya i el Cadí ofereixen una genial estampa cada vegada que ens girem

Hem arribat al Pla de les Someres on parem a esmorzar, encara queda més del que sembla

Enfilem amunt, encara queda molt desnivell per superar i intenem agafar un ritme constant

La pujada és costosa, cada vegada més

El Tossal Bovinar (2841m), ens acompanya a l'oest

Arribem a una espècie de fals cim que no ens desanima per res, coneixem el terreny i cada cop queda menys per gaudir de les sensacionals vistes que ofereix el vessant nord

Hem arribat dalt la carena, una mica desviats cap a l'oest del cim. Andorra als nostres peus amb gruixos importants

Un flanqueig direcció est que ens portarà directament al cim. Molt agrait, ens deixa embadalits pel paisatge

Últims metres, ja tenim el cim a tocar

Per fi hem arribat. Un sacrifici que ràpidament és amortitzat pel que veuen els nostres ulls

Cap a l'oest el Pic de Setut (2867m), bona pala de neu als seus peus

Cap al NW Andorra, amb la Vall del Madriu (patrimoni humanitat), la zona d'engolasters al centre. Al fons el massis del Comapedrosa i un sens fi de pics andorrans

Vall del Madriu

Baixem uns metres per la cara nord per poder veure millor el paissatge que tenim davant

Part final de la Vall del Madriu que desenvoca al Port de Vallcivera per vessant catalana, o la collada dels Pessons per part andorrana. Al centre de l'imatge el refugi de l'Illa i l'estany de l'Illa coberts per la neu

Zoom cap a refugi de l'Illa (part inferior, a l'esquerra) del qual només se'n veu la teulada. Al centre, l'estany de l'Illa sembla inexistent cobert de blanc

El vent ha deixat boniques formes a la neu

Tornem cap a l'oest. La cresta que enllaça amb el pic de Setut i darrera seu el Pic de Coma Extremera (2808m), el Pic dels Estanyons (2834m) i el Pic de Perafita (2752m) al fons

Ara cap al nord. Zoom cap a l'espectacular Pic dels Pessons a Andorra (2864m)

Cap a l'est, la cresta que va des de la Tossa fins la Muga (2860m) al centre, amb l'estany de la Muga als seus peus semi-glaçat. Darrera, despunta el Puigpedrós (2914m)

Zoom cap a l'estany de la Muga, on l'estiu passat em banyava

Puigpedrós a l'esquerra i Pic de la Carbassa (2738m) a la dreta, amb les muntanyes del Capcir de fons

Zoom cap al Pic de la Carbassa amb el Carlit al fons (2921m)

Cap al sud, sector Tossa d'Alp (2536m) a l'esquerra amb les pistes de la Masella marcades. També tota la Serrra de Moixerò amb Penyes altes (2279m) a la dreta

Hem començat el descens, no hi han pedres, només neu. Baixem en linea recta gaudint del bon gruix de neu pols que tenim

Som novament dins del bosc, recorrent tranquilament els últims km's del dia. Bons gruixos també dins del bosc

Una mica de video explicatiu de la zona